Vint de novembre
Josep M. Altés Riera | 20 novembre 20101975. Mor el dictador. Jo tenia vint anys i em va tocar patir la part menys dura del règim franquista. Per fi s’acabava el malson!!! A partir d’aleshores començà un període complex i apassionant en la història política del nostre país, que acabaria portant-nos a la llibertat de premsa, a la legalització de partits polítics i sindicats, a la convocatòria d’eleccions, a la Constitució, als estatuts d’autonomia… Coses que ara semblen no tenir importància i que, en aquell moment, a mi em van semblar la realització d’un somni que es deia democràcia. Val la pena recordar-ho, ni que sigui com a brindis en honor dels que van lluitar i hi van deixar la pell, sense poder viure i fer festa aquell vint de novembre.
Josep Maria
Val la pena recordar-ho i és necessari, però gairebé enlloc se’n parla. Arreu, diaris, programes de televisió, de ràdio… celebren i feliciten al rei pels 35 anys de la seva coronació, però la gran majoria d’aquests medis no incideixen en el fet que aquesta coronació va ser conseqüencia de la mort d’un dictador que va fer un mal indescriptible a Espanya.
Per quina raó, no hi ha més gent que com tu, Altés, es para un moment a recordar com va fer patir aquest home la nostra societat? Sincerament, com més pasa el temps i més vaig creixent més m’adono que tot està completament manipulat i que només es parla del que interessa a uns quants.
No entenc com els més grans poden permetre que nosaltres, les noves generacions, creixem sense saber gairebé res del molt que van patir els nostres avis i pares i del règim que vau haver de soportar. I es que, si et pares a preguntar a la gent, si sap perque va ser important el 20 de novembre de 1975 a Espanya, la majoria dels més joves no t’ho sabran respondre.